En aquesta primera aproximació a la investigació del meu entorn, he utilitzat la fotografia documental per explorar les fronteres físiques i la petjada que l’ésser humà imposa sobre la natura. Aquesta disciplina té com a objectiu capturar esdeveniments i situacions de la vida real per tal d’explicar una història o donar visibilitat a un problema social o ambiental que ens preocupi.

La primera imatge documenta una frontera tallant: una carretera que divideix l’espai natural. Durant la fase d’edició fotogràfica, l’estratègia ha consistit a remarcar la forma i el cos dels elements de l’entorn, modificant subtilment els contrastos de llum per convertir els contorns en protagonistes i aïllar-los de la resta. Així, s’emfatitza el xoc visual entre la textura llisa de l’asfalt i l’organicitat de l’herba seca.

El límit físic i geomètric de l’asfalt contra la natura.

A més, a l’hora d’ampliar la mirada cap a l’horitzó, la presència invasiva de les torres d’alta tensió il·lustra les jerarquies espacials i com la societat colonitza el paisatge obert.

L’horitzó natural fracturat per la infraestructura elèctrica.

Aquesta colonització pren formes diverses. De vegades, es manifesta com un límit físic primitiu, com uns pals clavats a la terra, que evolucionen fins a convertir-se en una barrera arquitectònica i industrial. La imatge de la nau industrial, amb el seu cartell il·luminat i el cel tempestuós de fons, documenta aquesta transició i el contrast entre l’ecosistema natural i l’espai productiu humà.

La barrera industrial i la delimitació primitiva del territori enfront de la força de la natura.

La intervenció humana no només ocupa i delimita l’espai, sinó que en domina els recursos, tal com evidencia la fotografia de la canonada d’aigua, sotmesa al nostre benefici. Per potenciar el missatge, totes aquestes imatges han estat editades ajustant el color i el contrast, però mantenint sempre intacte l’esperit documental i el respecte absolut al fet enregistrat per no falsejar la realitat.

La canalització i el control dels recursos naturals lliures.

Finalment, atès que la imatge fotogràfica funciona com un codi o un desencadenant que sovint necessita textos per orientar-ne la interpretació i assegurar la correcta lectura del missatge, el relat es tanca amb el detall d’una planta naixent entre les esquerdes. Aquesta captura aporta una visió crítica i ens recorda que, malgrat les pesades infraestructures humanes i els límits imposats, l’alteritat de la natura troba el camí per resistir i transgredir les barreres.

La resistència natural davant la duresa de l’entorn urbanitzat.

Referències bibliogràfiques:

• Comunicación TOO MANY FLASH. (2022, 14 de juny). Documental fotográfico: aprende a dar tus primeros pasos [entrada de blog]. TOO MANY FLASH.
• Esparza, R. [Ramón]. (2015). Lo que el documento esconde. Prácticas conceptuales en la fotografía documental. Fotocinema. Revista Científica de Cine y Fotografía (10), 189-207.
• Lynch, Kevin. Administración del paisaje. Bogotá, Norma. 1992.
• Santos, Milton. Metamorfosis del espacio habitado. Barcelona, Oikos-Tau. 1996.